L’arribada de l’època nadalenca pot afectar significativament al estat d’ànim de les persones i a la salut de les persones.
La modificació de l’horari de son i dels horaris dels menjars a època de vacances, la sensació de soledat, el retrobament amb la família i la reactivació de conflictes interpersonals previs, el sedentarisme o el consum abusiu de l’alcohol, afavoreixen que durant vacances i , especialment després de Nadal, hi hagi un augment en la incidència de la depressió.
El doctor Cano Vindel , president de la Societat Espanyola de l’Estudi per l’ Ansietat i l’ Estrés defineix el Estrés (o síndrome, o depressió) postvacacional com a termes que fan referència al procés d'estrès que hem d’afrontar després de les vacances, per tal de reajustar les obligacions de nou a la feina (o l'escola), pel canvi d'estil de vida afectat, etc. Aquests termes que van sorgir de la moda popular i s'utilitzen molt, a causa de tot el ressò mediàtic que se li dóna normalment cada any, especialment a finals d'agost i principis de setembre, en els mitjans de comunicació.
Llavors, ¿ es podria parlar
d’ estrés postvacacional al Nadal? ¿Es manifesta de manera diferent després de
Nadal?
Una de les raons per les que les persones, ja siguin grans o petits, poden patir depressió o malestar anímic durant les festivitats de Nadal és perquè aquestes dates no sempre coincideixen amb els cicles psicològics i les preferències dels individus i molts cops són viscuts com imposicions a les que no podem renunciar ja que alguns, son “obligats” a participar a dinàmiques socials de les que no els agradaria formar part.
Aquest fet, pot conduir diverses simptomatologies com canvis d’humor, tristesa, apatia, ràbia, pèrdua de la gana o menja compulsiva, canvis en els nivells energètics, dificultats per concentrar-nos o fins i tot pensaments obsessius sobre la mort. També és un moment en el que trobem a faltar els que ja no hi són, revaluem el nostre any i pensem en els èxits i els mals moments viscuts durant el transcurs del mateix. Si no hem aconseguit canviar una situació precària, si no hem avançat en els nostres projectes, ara es el moment en què ho revalorem i ens animem o ens enfonsem.
Si això se li suma que qui es ve afectat per la depressió també pateix addicció a la feina, la sensació de malestar, tristesa i buidor es fa més greu per la falta d’ocupació i la sensació de buit.
Per si fós poc, la reincorporació a la feina després de les festes, si es produeix una absència vocacional de diversos dies, es pot traduir amb freqüència amb el síndrome postvacacional que afecta al 20% de treballadors i genera mal de cap, irritabilitat, ansietat, estrés...
QUÈ PODEM FER PER EVITAR-HO?
El doctor Cano Vindel , president de la Societat Espanyola
de l’Estudi per l’ Ansietat i l’ Estrés dóna els següents consells a la web http://www.ucm.es/info/seas/el_estres_postvacacional.htm :
Superar
l'estrès postvacional, així com per evitar les conseqüències negatives de
l'estrès en general pot ser seguit d'una sèrie de pautes que es resumeixen a
continuació.
- Mirar de començar a treballar aviat i si és possible, per aquelles tasques més agradables. Seria bo utilitzar l'hora de menjar com un moment de relax i descans amb la nostra activitat professional.
- Si podem, compaginar-ho amb a la vida social i familiar.
- Dormir prou, al voltant de vuit hores.
- Deixar la feina a l'oficina (papers i preocupacions).
- La pràctica moderada de qualsevol esport o exercici físic ens ajuda a relaxar-se.
- L'organització del temps i les nostres activitats, horaris, s'estableix és fonamental per tal de descansar, no d'estar preocupat, no patir contínues convulsions, omissions importants, etc. Saber com seleccionar activitats quan no podem fer tot.
- Contínuament no analitzar problemes o alternatives: Això produeix ansietat. L'estrès que ens porta a un problema o situació depèn de les conseqüències que podem esperar, però de vegades exageren les conseqüències negatives (vostè ha de ser realista i positiu, no cal magnificar la negativa). No afegir elements accessoris per al problema.
- Reforçar les conductes positives de les persones al nostre voltant, amb l'aprovació, Elogi, somriures, petits detalls, etc. Corregir les conductes negatives de les persones en el nostre entorn, donant-los la informació a l'hora i la nostra desaprovació, però sense baralles, sense culpa, o altres càstigs.
- Practicar la relaxació amb una assiduïtat en els moments en què ens trobem pitjor, va dedicar una mica de temps per a nosaltres mateixos. Llegir qualsevol bon llibre d’ autoajuda per aprendre a pensar bé, eliminant algunes idees errònies, les idees irracionals, etc., que ens va destacar.
- A poc a poc, exposar-nos a situacions que ens dónen pànic.
- Aprendre a dir no per no assumir més responsabilitats de les que ens pertoquen.
