Ja és ben sabut que, en el moment actual i donat la situació del mercat laboral actual que anomenen "crisi " , ens solem trobar dues bandes: els aturats i els no aturats. Certament ens van donant diàriament dades noves sobre les oscilacions que experimenten ambdós grups durant l'any, n' obstant això, no és frequent que es parli sobre els sentiments o l' estat d'ànim que implica el fet de pertànyer a una banda o bé a l'altra. De ben segur, si féssim un estudi complexe es podrien trobar diversos subgrups dins de cada una de les parts. Malgrat això aquest article pretén analitzar des d'una perspectiva psicològica hipotetitzant sobre un assumpte preocupant, la salut mental de la població. Principalment m'ocuparé d' aquells grups més sensibles a precisar ajuda psicològica a arrel de la molt comentada i exprimida per l'àmplia literatura moderna com és la crisi econòmica.
Qui pateix més problemes mentals? Qui té majors inquietuds i preocupacions? Són els aturats o bé els no aturats?Qui necessita assistència psicològica més freqüentment els aturats o els no aturats?
Segurament que em faltarien dades per poder respondre a aquestes preguntes ja que, per tal de respondre amb exactitud, precisariem d'una investigació amb gran quantitat de casos per respectar la fiabilitat i la validesa. Malgrat això, m'atreviria a dir que segurament no trobariem diferències significatives entre els tipus de trastorns viscuts per amb ambdos grups ja que ens trobem en les dues cares d'una mateixa moneda: un futur incert. En efecte, possiblement trobariem depressions, ansietats i estrés en major i menor mesura en els dos casos i m'atreviria a dir que amb una prevalència similar fet que ho hauriem de tenir present.
Primer de tot, no estem "salvats" de patir problemes mentals pel sol fet de tenir feina o no tenir-ne. Amb això últim vull referir-me a la naturalesa dels problemes mentans els quals són independents tot i que s'interrelacionen amb l'entorn extern.
Tenim el cas de estar al atur i trobar-ne en el moment actual. Arribat a aquest punt, podriem dibuixar dos perfils. Frequentment tenim una persona que ha patit per una banda, un dol, un dol per la pèrdua d'una feina anterior que genera sentiments d'ineficàcia, de minusvalia, de questionament sobre les pròpies capacitats. Possiblement aquesta persona no s'havia trobat en una situació de haver-se de vendre, en una situació hostil, amb un entorn competitiu i exigent, i ,en constant moviment. S' ha de aceptar que em poden dir que no, que no seré considerat adequat ni bò per moltes persones, s'ha de tenir sort i demostrar en una estona que ets la millor el·lecció per cubrir les necessitats d'aquella empresa. En definitiva s'ha de tenir molta resistència a la frustració per poder tolerar les negatives de la majoria d'empreses aixi com una gran capacitat d'anàlisi per tal de poder estar protegit de amenaces contra la nostra autoestima i autoconcepte. Possiblement la persona en atur valorarà si el seu entorn no ha patit la mateixa sort, haver d'escoltar consells que no fan res més que provocar sentiments de incapacitat i minusvalía i questionaments sobre l'ego i autoestima pròpia podent desencadenar una resposta natural a una amenaça: apareix l'ansietat, estrés i finalment si la cosa va a més una depressió.
Tornant a la persona treballadora, és possible que ens hagi costat sang i llàgrimes i que finalment haguem fins i tot renunciat a les nostres expectatives i motivacions a la hora de trobar una feina, sucumbint a la desesperació per no posseir ingressos. També que haguem aceptat unes condicions amb les que no ens sentim del tot còmodes: feina sense una remuneració digne, per sota o totalment diferent a les nostres qualificacions, amb contractacions precàries o horaris i demandes excessives pel fet de falta de personal. Tot aquest component ens durà també, si no tenim una gran capacitat d'afrontament i resistencia a la frustració, a una situació com en l'altre cas que podria desencadenar ansietat, estrés i /o una depressió. Molt probablement quan poséssim en contraposició aquesta renuncia als nostres somnis i ilusions.
Què hem de fer per evitar problemes de salut mental quan estem buscant feina?
______________________________________________________
1. Aceptar els no amb seguretat i confiança: "el problema no sóc jo", "si que he estat nerviós però segurament com la majoria de persones que han anat" "sóc adequat a la oferta, però no puc esperar ja que de moment no m'han dit res concret, segueixo cercant" " ara estas escollint, potser a tu tampoc t'interessa aquell lloc"
2. No oblidar fer esport i tenir temps lliure
3. Organitzar-nos el temps i planificar-nos
4. Abans d'una entrevista, respira i dona't seguretat i confiança; si no ho aconsegueixes distreu-te llegint alguna cosa interessant o xerrant amb una persona significativa
5. No permetis que s'aprofitin de la teva situació dient que sí a condicions precàries, demana els teus drets amb seguretat, ara pots escollir, una vegada contractat podria ser un problema afegit.
Per últim,
MIRA PER TU JA QUE NINGÚ HO FARÀ I NO PERDIS EL TEU CAMÍ NI ELS TEUS IDEALS PER LA DESESPERACIÓ.TENS MOLT A GUANYAR SI ET CONEIXES, T'ESCOLTES I ET COMPRENS...ja que Si deixes de ser tu mateix corres el risc de caure en un pou sense fons, aixi doncs no ens queda res més que lluitar amb optimisme i decisió.
