LLUITANT CONTRA LES MEVES PORS
Conceptualitzant la por
 |
| La por és adaptativa i innata. |
Tenir por és normal quan…
Aixi
doncs a la majoria de nosaltres ens semblaria normal tenir por a determinades
situacions que posarien a prova la meva integritat amb les que hi hauria un
perill a no surtir-ne com són: les altures, als animals exòtics (tigres,
lleons, taurons…), a patir un accident quan hi ha un grau elevat de
probabilitat, por a patir una enfermetat… De fet moltes campanyes preventives
utilitzen la por per poder concienciar a la societat de les consequències d’actuar
amb indiferència davant la pràctica de determinades conductes (ús del
preservatiu, conducció sota els efectes del alcohol, etc.)
La incertesa de la vida: una
por especial
A
la vida moderna el concepte de por no és un concepte altament reconegut com a
tal quan apareix, manifestant-se a través del que els psicòlegs anomenem
ansietat. En aquest grup de pors es trobaria una por amb característiques
especials : la incertesa, tenir por a al futur propi. És una por amb un
component altament emocional no reconegut habitualment per qui la pateix: el
pensament. Què podem dir respecte la por a no saber què passarà? Què podem dir
respecte si sortirem airosos d’una situació que ens està afectant actualment?
És una por racional? El nostre pensament certament no sempre actúa al nostre
favor:
Per
una banda, ens ajuda a trobar solucions ( quan n’hi ha); per altra banda, no
ens ajuda quan no hi ha solució per allò en què estem pensant (per exemple un
futur incert, la mort …) generant un alt grau de patiment al afectat pel
pensament si aquest persisteix durant molt de temps. Ens trobem en aquest cas,
dins d’una cadena: un pensament ens duu al altre sense cap mena de llum cap a
la solució, ens trobem davant d’un pensament obssessiu que ens ajuda únicament
a generar anogixa, por, inseguretat que només m’impedirà a no disfrutar del
present desencadenant en els casos més extrems determinats trastorns
psicopatològics com l’ansietat o la depressió.
El
pensament com tot a la nostra vida es pot reeducar, dins del camp de la
psicologia s’han trobat tècniques efectives per tal d’identificar aquests
pensaments altament perturbadors ajudant a reduir l’angoixa. Si identifiquem un
pensament altament perturbador i creiem que ha arribat al punt en què no ens
permet disfrutar de la vida tal i com ho feiem abans possiblement seria el
moment de “posar fil a l’agulla” i consultar amb un especialista de la
psicología clínica.
Elisabet
Arqués Puigoriol
Psicòloga
Llicenciada en Psicologia
Máster en Psicología Clínica i
de la Salut
Postgraduada en Assesorament
en psicologia forense àrea civil, familiar i laboral.
