LLUITANT CONTRA LES MEVES PORS... L'INCERTESA

LLUITANT CONTRA LES MEVES PORS

Conceptualitzant la por

La por és adaptativa i innata.

La por és una emoció bàsica universal. De tots és sabut que la seva funció és la supervivencia i tots, en major o menor mesura, n’hem experimentat els efectes a nivell corporal així com mental. També coneixem que hi ha situacions en què és una resposta normal que ens permetrà fugir per tal de lliurar-nos del objecte temut. Per tal de donar una resposta adecuada a la font de temor, a nivell fisiològic hi ha una activació que genera una afectació a tot el cos de la persona exposada.

Tenir por és normal quan…

Aixi doncs a la majoria de nosaltres ens semblaria normal tenir por a determinades situacions que posarien a prova la meva integritat amb les que hi hauria un perill a no surtir-ne com són: les altures, als animals exòtics (tigres, lleons, taurons…), a patir un accident quan hi ha un grau elevat de probabilitat, por a patir una enfermetat… De fet moltes campanyes preventives utilitzen la por per poder concienciar a la societat de les consequències d’actuar amb indiferència davant la pràctica de determinades conductes (ús del preservatiu, conducció sota els efectes del alcohol, etc.)

La incertesa de la vida: una por especial

A la vida moderna el concepte de por no és un concepte altament reconegut com a tal quan apareix, manifestant-se a través del que els psicòlegs anomenem ansietat. En aquest grup de pors es trobaria una por amb característiques especials : la incertesa, tenir por a al futur propi. És una por amb un component altament emocional no reconegut habitualment per qui la pateix: el pensament. Què podem dir respecte la por a no saber què passarà? Què podem dir respecte si sortirem airosos d’una situació que ens està afectant actualment? És una por racional? El nostre pensament certament no sempre actúa al nostre favor:

Per una banda, ens ajuda a trobar solucions ( quan n’hi ha); per altra banda, no ens ajuda quan no hi ha solució per allò en què estem pensant (per exemple un futur incert, la mort …) generant un alt grau de patiment al afectat pel pensament si aquest persisteix durant molt de temps. Ens trobem en aquest cas, dins d’una cadena: un pensament ens duu al altre sense cap mena de llum cap a la solució, ens trobem davant d’un pensament obssessiu que ens ajuda únicament a generar anogixa, por, inseguretat que només m’impedirà a no disfrutar del present desencadenant en els casos més extrems determinats trastorns psicopatològics com l’ansietat o la depressió.

El pensament com tot a la nostra vida es pot reeducar, dins del camp de la psicologia s’han trobat tècniques efectives per tal d’identificar aquests pensaments altament perturbadors ajudant a reduir l’angoixa. Si identifiquem un pensament altament perturbador i creiem que ha arribat al punt en què no ens permet disfrutar de la vida tal i com ho feiem abans possiblement seria el moment de “posar fil a l’agulla” i consultar amb un especialista de la psicología clínica.

Elisabet Arqués Puigoriol

Psicòloga

Llicenciada en Psicologia

Máster en Psicología Clínica i de la Salut

Postgraduada en Assesorament en psicologia forense àrea civil, familiar i laboral.

RECOMANACIONS PER ENFRONTAR-NOS A LES DIFICLTATS DIÀRIES

Gener, ha començat i tenim sobre la taula nous i vells propòsits, somnis i determinacions preses fruit de la avaluació de l'any que hem deixat enrere. Realment sempre és un bon moment per establir nous objectius i metes però de vegades no ho sabem veure i esperem a dates senyalades per establir-los mentre durant l'any, deixant-nos dur per les petites o grans frustracions diàries ens deixem vèncer per elles i desgastant fins que arriba el moment de "renovar-les". D'aquesta manera un aniversari, un inici d'any, mes o setmana ens semblen excuses perfectes per tornar a establir amb més o menys força el que volem en un moment donat. Cal tenir present però, que l'èxit o fracàs vindrà determinat per una sèrie de factors:

- Posar-nos metes asequibles i realistes, fer una llista prèvia dels passos que necessitem seguir per aconseguir una meta i enfrontar-nos hi paulatinament. Això és, per exemple, com si volguessim fer una recepta nova, primer buscariem informació (amb llibres, familiars o internet) els ingredients que necessitem  per preparar la nostra recepta amb èxit, després aniriem a comprar-los però no sense abans haver anat al caixer i un cop tinguem els ingredients necessitariem una sèrie d'estris i mantenir un ordre per tal que ens sortís com ens ho haviem esperat.
- Una bona autoestima, és bàsica per poder mantenir l'equilibri mental
- Reforçar i premiar els nostres esforços, és important dedicar moments a nosaltres que ens hem de prendre com a premi i recordar el motiu que tenen que no és altre que recarregar les piles. No és excusa no tenir diners per premiar-nos, ja que els premis més reforçants solen ser els que no són materials (Trucar a un amic, un bany relaxant, xocolata, un dia de desconexió de l'exterior, dormir el que ens vingui de gust, una visita al gimnas o inclús un massatge...)
- Donar-nos ànims abans de començar el dia. És a dir, aprofitar el matí per començar amb bon peu mirant-nos al mirall amb força" tu pots aconseguir-ho" " vas per bon camí" , disfrutar d'una dutxa reconfortant mentre revisem els nostres objectius diaris per mantenir la idea d'on som en cada moment i un bon esmorzar en vistes a l'esperança depositada en el nou dia que comença.

Amb aquestes recomanacions i sense perdre l'orientació on volem arribar podem gaudir dia a dia de les obligacions i tolerar les frustracions que ens poguessin sorgir.

Si tot i aixi, no som capaços de tornar a reempendre el camí podem prendre'ns un temps de reflexió amb l'objectiu de carregar forces per establir i avaluar nous camins. El poder, la decisió i el canvi está en tot moment en tu.

FEINA ÉS QUALITAT DE VIDA?

Ja és ben sabut que, en el moment actual i donat la situació del mercat laboral actual que anomenen "crisi " , ens solem trobar dues bandes: els aturats i els no aturats. Certament ens van donant diàriament dades noves sobre les oscilacions que experimenten ambdós grups durant l'any, n' obstant això, no és frequent que es parli sobre els sentiments o l' estat d'ànim que implica el fet de pertànyer a una banda o bé a l'altra. De ben segur, si féssim un estudi complexe es podrien trobar diversos subgrups dins de cada una de les parts. Malgrat això aquest article pretén analitzar des d'una perspectiva psicològica hipotetitzant sobre un assumpte preocupant, la salut mental de la població. Principalment m'ocuparé d' aquells grups més sensibles a precisar ajuda psicològica a arrel de la molt comentada i exprimida per  l'àmplia literatura moderna com és la crisi econòmica.

Qui pateix més problemes mentals? Qui té majors inquietuds i preocupacions? Són els aturats o bé els no aturats?Qui necessita assistència psicològica més freqüentment els aturats o els no aturats?

 Segurament que em faltarien dades per poder respondre a aquestes preguntes ja que, per tal de respondre amb exactitud, precisariem d'una investigació amb gran quantitat de casos  per respectar la fiabilitat i la validesa. Malgrat això, m'atreviria a dir que segurament no trobariem diferències significatives entre els tipus de trastorns viscuts per amb ambdos grups ja que ens trobem en les dues cares d'una mateixa moneda: un futur incert. En efecte, possiblement trobariem depressions, ansietats i estrés en major i menor mesura en els dos casos i m'atreviria a dir que amb una prevalència similar fet que ho hauriem de tenir present.

Primer de tot, no estem "salvats" de patir problemes mentals pel sol fet de tenir feina o no tenir-ne.  Amb això últim vull referir-me a la naturalesa dels problemes mentans els quals són independents tot i que s'interrelacionen amb l'entorn extern. 

Tenim el cas de estar al atur i trobar-ne en el moment actual. Arribat a aquest punt, podriem dibuixar dos perfils. Frequentment tenim una persona que ha patit per una banda, un dol, un dol per la pèrdua d'una feina anterior que genera sentiments d'ineficàcia, de minusvalia, de questionament sobre les pròpies capacitats. Possiblement aquesta persona no s'havia trobat en una situació de haver-se de vendre, en una situació hostil, amb un entorn competitiu i exigent, i ,en constant moviment. S' ha de aceptar que em poden dir que no, que no seré considerat adequat ni bò per moltes persones, s'ha de tenir sort i demostrar en una estona que ets la millor el·lecció per cubrir les necessitats d'aquella empresa. En definitiva s'ha de tenir molta resistència a la frustració per poder tolerar les negatives de la majoria d'empreses aixi com una gran capacitat d'anàlisi per  tal de poder estar protegit de amenaces contra la nostra autoestima i autoconcepte. Possiblement la persona en atur valorarà si el seu entorn no ha patit la mateixa sort, haver d'escoltar consells que no fan res més que provocar sentiments de incapacitat i minusvalía i questionaments sobre l'ego i autoestima pròpia podent desencadenar una resposta natural a una amenaça: apareix  l'ansietat, estrés i finalment si la cosa va a més una depressió.

Tornant a la persona treballadora, és possible que ens hagi costat sang i llàgrimes i que finalment haguem fins i tot renunciat a les nostres expectatives i motivacions a la hora de trobar una feina, sucumbint a la desesperació per no posseir ingressos. També que haguem aceptat unes condicions amb les que no ens sentim del tot còmodes: feina sense una remuneració digne, per sota o totalment diferent a les nostres qualificacions, amb contractacions precàries o horaris i demandes excessives pel fet de falta de personal. Tot aquest component ens durà també, si no tenim una gran capacitat d'afrontament i resistencia a la frustració, a una situació com en l'altre cas que podria desencadenar ansietat, estrés i /o una depressió. Molt probablement quan poséssim en contraposició aquesta renuncia als nostres somnis i ilusions.

Què hem de fer per evitar problemes de salut mental quan estem buscant feina?

______________________________________________________

1. Aceptar els no amb seguretat i confiança: "el problema no sóc jo", "si que he estat nerviós però segurament com la majoria de persones que han anat" "sóc adequat a la oferta, però no puc esperar ja que de moment no m'han dit res concret, segueixo cercant" " ara estas escollint, potser a tu tampoc t'interessa aquell lloc"

2. No oblidar fer esport i tenir temps lliure

3. Organitzar-nos el temps i planificar-nos

4. Abans d'una entrevista, respira i dona't seguretat i confiança; si no ho aconsegueixes distreu-te llegint alguna cosa interessant o xerrant amb una persona significativa

5. No permetis que s'aprofitin de la teva situació dient que sí a condicions precàries, demana els teus drets amb seguretat, ara pots escollir, una vegada contractat podria ser un problema afegit.

Per últim,

  
MIRA PER TU JA QUE  NINGÚ HO FARÀ I NO PERDIS EL TEU CAMÍ NI ELS TEUS IDEALS PER LA DESESPERACIÓ.TENS MOLT A GUANYAR SI ET CONEIXES, T'ESCOLTES I ET COMPRENS...ja que Si deixes de ser tu mateix corres el risc de caure en un pou sense fons, aixi doncs no ens queda res més que lluitar amb optimisme i decisió.

SINDROME POSTVACACIONAL: CAUSES I PAUTES PREVENTIVES

Perquè ens costa tant poc anar de vacances i tant tornar a incorporar-nos al nostre lloc de treball? La resposta sembla evident, s'acaba un temps d'oci i torna la rutina, les responsabilitats del dia a dia, per dir-ho d'alguna manera, ens incorporem a la feina i a la realitat...i som propensos a patir el que s'anomena Sindrome Postvacacional.


En què consisteix el síndrome postvacacional?


És un concepte que es refereix a una incapacitat per adaptar-se a la tornada de la rutina després de vacances que suposa un seguit de sintomatologia que ens afecta emocional i fisicament. Aquesta sintomatologia sol remetre als pocs dies segons expressen estudis diversos en el que un 35 % de treballadors espanyols pateixen aquesta alteració. 

Què el genera: causes


Es possiblement una reacció que forma part de la insatisfacció que tenim amb la vida que duem? Si, en alguns casos segurament será aquest el factor més influent n'obstant, també és patit per persones que afirmen estar satisfetes amb la vida que duen, en aquests casos seria un procés d'adaptació a unes noves circumstàncies i que no ens hem de amoïnar ja que segurament aquesta sintomatologia no anirà a més.
Són un ampli ventall de sintomes els que podem trobar descrits : depressió, irritabilitat, tristesa, apatia, ansietat, insomni, dolors musculars, tensió, nausees, palpitacions, taquicardies, sensació d'ofec i problemes d'estómac entre d'altres. Aquests sintomes han de ser deguts a la propia tornada de vacances i a la adaptació a uns horaris, dieta i hábits dels que hem "descansat" durant un periode més o menys llarg en funció dels casos.


Pautes preventives per una millor tornada a la rutina


Començar uns dies abans aquesta adaptació mentre estem de vacances pot servir-nos d'ajuda a la hora d'evitar l'aparició de sintomatologia.

• No deixar el retorn de vacances per última hora, deixant un marge de dies per tal de poder realitzar una adaptació
• Avançar la hora de llevar-se un parell o tres dies abans s' acosti el dia en que ens reincorporem, paulatinament .
• Vigilar els hàbits alimentaris dels dies previs a la incorporació
• Iniciar alguna activitat esportiva els dies previs
• Ja a la nostra feina començar de manera també gradual sent conscients que el nostre ritme de treball anirà millorant en un parell de dies aproximadament.
• També sembla molt important, invertir temps per comunicar-nos i parlar amb els nostres companys
• Si al cap d'uns dies la sintomatologia no millora és important anar a un especialista perquè ens orienti i avalui per tal de descartar si és degut a altres motius

LA CARRETERA DE LES EMOCIONS

De vegades, resulta curiosa la naturalesa dels éssers humans, solem tenir la creença de que tenim el control total de les nostres vides fet que resulta cert, però, en determinades ocasions acabem perdent aquest control qüestionant-nos aquesta creença i, deixant com a resultat un seguit de sensacions relacionades amb la frustració. Per què ens succeeix això? Tot prové de la nostra naturalesa i allò que erem, som i serem: animals. Efectivament i tot i que no ho volguem reconèixer, biològicament estem programats per sentir emocions. Algunes emocions ens agradarà tenir-les i deixar-nos portar per elles, pero d'altres ens resulataràn atabaladores i d'una gran incomoditat, fins i tot fins al punt de desbordar-nos.

Una metàfora que m'agrada molt per exemplificar aquest fet és la metàfora del gps, és com si tinguéssim dins nostre un gps, el qual, nosatres, ens dediquem constantment a programar per fer-nos caminar per la vida evitant emocions que ens resulten incòmodes "jo no he de estar trist mai".N'obstant l'evitació no és possible ja que és part de la nostra naturalesa, és el que ens fa animals i com a tal, les nostres reaccions més fortes serveixen per fer-nos sobreviure. És evident que ja no estem a la selva i que els nostres perills ja no són lleons, tigres ni animals ferotges però estem reaccionant davant del que percebem com a perills de la mateixa manera.

Tornant a la metàfora del gps intern que ens guía, si, certament ens dediquem a planificar les nostres accions i direccions en base a objectius (siguin millors o pitjors) i, com qui programa el seu gps, seguim la direcció que ens va marcant. Però, de vegades, ens oblidem que nosaltres sóm qui l'hem programat i, per tant, nosaltres tenim el poder de decidir i també valorar si estem seguint un camí adeqüat al nostre projecte de vida o és un camí que ens fa treure les nostres reaccions més primitives constantment. Imaginem que programem un camí al nostre gps mental, podem seguir el camí però possiblement la vida ens mostrarà altres camins que siguin igualment bons he d'estar disposat a mirar-los i preguntar-me què passaria si els agafessim? No passaria absolutament res, no cal seguir al peu de la lletra el que hem programat, sempre estem a temps per decidir un canvi de direcció ja que en tot moment qui escull sóc JO i ningú més, el GPS o el nostre cervell és només el nostre instrument, podem escollir seguir el camí que ens marca, a pesar de que de vegades ens dugui per camins inesperats però he de ser conscient en tot moment que JO HE ESCOLLIT SEGUIR-LO, per tant, la decisió està a les meves mans. 

No resulta un camí senzill, ja que, les emocions (la nostra forma més primitiva) ens desviien d'aquest camí en força ocasions, apareixent les frustracions i certs sentiments que ens resulten desagradables quan perdem aquest control.Però novament cal recordar que, si el camí que estem seguint té moltes incidències, només de l'observació el paisatge puc adonar-me que pot haver altres camins, i que si l'estic seguint és per el·lecció pròpia, aixi doncs, puc questionar-me: podria reprogramar la meva direcció?

I TANT QUE SÍ, POTS PROGRAMAR LA TEVA DIRECCIÓ TANTES VEGADES COM VULGUIS! LA VIDA TÉ MOLTES CARRETERES, N'HI HA DE MÉS DIRECTES I N'HI HA DE MÉS CURTES I N'HI HA DE MÉS LLARGUES NOMÉS CAL DECIDIR QUINA ESCOLLIR.